La Màscara Reial commemora la festa que les corporacions gremials i les principals institucions barcelonines van celebrar amb motiu de la proclamació de Carles III com a rei, i l’entrada del nou monarca i la família reial a Barcelona l’any 1759. Les làmines, realitzades pels gravadors A.J. Defehrt i Pasqual Pere Moles a partir dels dibuixos de Francesc Tramulles i Roig, reprodueixen els quadres formats pels carros i les comparses mitològiques que van participar en l’esmentada cavalcada.
Un dels punts en què s’invertiren més recursos de la festa fou en les comitives de la desfilada al·legòrica o Màscara Reial. Com resumeix Joan-Ramon Triadó: «En aquesta ocasió es volgué representar el món –terra, mar i aire– pels genis i déus amb els quals l’Antiguitat el va considerar format. El conjunt es va dividir en tres parts: Júpiter, amb els númens celestes, Saturn amb els terrenals i Neptú amb els marins, que encapçalaven les seves comitives formades per bandes de música, figurants representant els gremis i col·legis, portadors de torxes i rics carruatges ocupats pels personatges importants.» Es desconeix qui fou l’autor de tot l’ideari, però sí qui dirigí la seva realització: els germans Manuel i Francesc Tramulles, els artífexs més actius de la ciutat en aquell moment.
L’àlbum commemoratiu de la festivitat està format per un total de vint-i-sis fulls, dotze dels quals disposen d’imatges a pàgina sencera. Encapçala la dotzena, una primera làmina que fa la funció de frontispici de les onze següents que reprodueixen el seguici carnavalesc compost per comparses amb divinitats mitològiques que s’oferí a Carles III amb motiu de la seva arribada a Barcelona l’octubre de l’any 1759, procedent de Nàpols i acompanyat de la seva esposa Maria Amàlia de Saxònia i de tota la família reial. El conjunt és un clar testimoni de la voluntat catalana d’afalagar el rei Carles III, que fou proclamat nou sobirà en substitució del seu germà Ferran VI que havia mort sense descendència.
Al peu de les il·lustracions trobem clarament referenciada l’autoria de les composicions. Per una banda, a l’angle inferior dret amb la tradicional fórmula llatina se cita “Defehrt Sculpsit“, en referència al gravador. Per l’altra, a l’angle inferior esquerre, hi trobem la signatura de Francesc Tramulles, que fou l’autor dels dibuixos preparatoris i on s’utilitza novament la fórmula llatina “Franciscus Tramullas Fecit Barcinone“.
Cal posar de manifest també la temàtica profana i mitològica que es desplega en aquestes escenes. I és que marca un punt d’inflexió, un canvi en un panorama artístic dominat eminentment fins aleshores per la temàtica religiosa. La Màscara esdevindrà, per una banda, un referent per les posteriors generacions de gravadors catalans i per l’altra, fixa una iconografia de festes al·legòriques que a partir d’aleshores es repetirà sistemàticament i tindrà una gran repercussió.
En l’àmbit tècnic, els aiguaforts de l’obra van ser impresos seguint el procediment tècnic del gravat calcogràfic, sobre planxes metàl·liques de coure, algunes de les quals van ser treballades o retocades a posteriori amb burí per tal de crear efectes de relleu més intens. Les planxes formen part de la col·lecció del Gabinet de Dibuixos i Gravats del Museu Nacional d’Art de Catalunya.
La Màscara Reial és la millor obra il·lustrada de caràcter commemoratiu de tota la bibliografia catalana, i fins i tot de l’espanyola. Una publicació estampada a Barcelona l’any 1764 als tallers de l’impressor reial Tomàs Piferrer (1715 – 1775), amb l’objectiu de presentar al rei un àlbum gràfic que perpetués les imatges de les festes al·legòriques amb què Barcelona celebrà el pas per la ciutat de la família reial.
Gràcies al Museu Nacional d’Art de Catalunya, al Museu del Barroc es pot contemplar una de les planxes de gravat més originals del conjunt. Es tracta de la làmina número VII, que presenta els carros de Diana, Ceres i Vulcà. Cada un dels personatges es presenta damunt una carrossa acompanyat per tots els seus elements iconogràfics identificatius.
Al peu de la làmina es pot llegir “7ª Lamina dela Mascara Real executada por los Gremios de la Ciudad de Barcelona, al arribo de su Monarca Dn Carlos Tercero, Conla Reyna, y su Real Familia. / 1. Carro de Diana 2. Carro de Ceres 3. Carro de Vulcano“. Els números que també es troben a la pàgina il·lustrada ajuden a identificar cada un dels protagonistes de l’escena.
Segons Francesc Quílez, les làmines dissenyades per Tramulles i gravades per Defehrt reprodueixen, amb un llenguatge visual molt proper a l’estètica i a la cultura figurativa rococó d’ascendència francesa, amb un gust molt refinat, de gran elegància decorativa i exquisida sumptuositat. Una interpretació artística d’una celebració que constitueix, per la seva extraordinària qualitat compositiva, així com per la seva bellesa formal, una de les fites més importants de la història del gravat català.
BIBLIOGRAFIA: Quílez Corella, Francesc M. / García Cárcel, Ricardo. (2001). La Màscara Reial. Festa i al·legoria a Barcelona l’any 1764. Catàleg d’exposició. Museu Nacional d’Art de Catalunya.
