Pere Crusells va néixer a Barcelona l’any 1672. Fill del matrimoni format per Miquel Crusells, sabater i Magdalena. La seva formació s’inicia l’any 1689 a l’obrador del pintor Josep Vives. I entra com a mestre al Col·legi de Pintors l’any 1704. Fou contemporani d’artistes com Onofre Casanoves, Bru Tramulles o Antoni Viladomat, si bé d’aquest últim no tenim notícies de la seva relació ni tampoc de la que podria haver mantingut amb els artistes forans que arribaren a Barcelona amb l’arxiduc Carles.
Es considera que l’abast pictòric del seu taller tractava tres àmbits. En primer lloc, les pintures de gènere devot la clientela de la qual serien parròquies, convents i altres organitzacions religioses. En segon lloc, els retrats dels quals se’n té compte gràcies al seu Retrat de Dama amb atributs de Diana del Museu Nacional d’Art de Catalunya, signat i datat el 1725. I finalment, el tercer àmbit, la pintura en miniatura de retrats que es considera que podria ser l’especialitat més prestigiosa que oferia el seu taller. D’aquests es conserva el Retrat de l’arxiduc Carles, del 1708, del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona i d’unes minúscules dimensions 3,5 x 2,8 cm, així com la peça que tractarem a continuació, la Flagel·lació de Crist. Fou de fet aquesta darrera activitat, delicada i preciosista la que es creu que li causà la ceguesa que patia el pintor.
La Flagel·lació de Crist és l’única obra de temàtica religiosa conservada que forma part de la tipologia de retrats en miniatura. Es tracta d’una petita placa de coure (28 x 22 cm) de format el·líptic, que és a més a més l’única peça del Museu del Barroc firmada, concretament als peus de Jesucrist amb la inscripció “P. Crusells”. Fou adquirida pel Museu Nacional d’Art de Catalunya l’any 1992.
La peça ens presenta un moment del cicle de la Passió en què Jesús és flagel·lat pels soldats de Pilat, pocs moments abans que sigui coronat amb la diadema d’espines. L’escena s’ubica al Pretori, que s’endevina amb l’arquitectura del fons formada per un ric portal que s’entreveu amagat darrere uns cortinatges. Enmig de la composició la columna baixa a la qual Crist apareix lligat amb cordes, gairebé nu, amb el cos en torsió i alçant la vista cap al cel on s’observen uns àngels querubins plorant desconsoladament. De mentre, dos soldats li colpegen l’esquena. Un d’ells du un feix de vares i vesteix caracteritzat d’Hèrcules, ja que du una pell de lleó, i el segon, que vesteix armadura i casc colpeja a Crist amb un assot. El personatge de la dreta ens anuncia què passarà després, pel fet que protegit amb guants està confeccionant la corona d’espines que posteriorment col·locaran al cap de Crist. En primer terme s’observen les bares que han saltat del feix del botxí a causa de la virulència dels cops.
Segons Bosch i Ballbona, l’obra en conjunt resulta farcida de referències a la cultura artística francesa de la fi del segle XVII i dels primers decennis del XVIII pel que es fa inevitable pensar que Crusells seguí un model triat entre la cultura figurativa de font francesa que tenia a l’abast. Concretament, l’autor identificà que Crusells es basà en un gravat del francès Jean Audran que alhora tenia de referent una pintura d’Antoine Dieu.
La firma del pintor, denota l’orgull que sentia pel seu treball, que era un artista amb autoestima i que aprofitava els encàrrecs per autoreivindicar-se. Aquesta eloqüent peça singular pel seu format i destacable per l’escueta quantitat d’obres del pintor conservada, permet a més a més evocar les vies de creació de l’art català del segle XVIII i la seva relació amb la pintura francesa de la fi del segle XVII i primers del XVIII.
BIBLIOGRAFIA: Bosch i Ballbona, Joan (1994). Retrobament amb Pere Crusells (1672-cap a 1742): la placa de la Flagel·lació de Crist, Butlletí MNAC, 2, Museu Nacional d’Art de Catalunya.
Fontbona, Francesc (1995). Pere Crusells i la Vinguda de l’Esperit Sant, Butlletí de la Reial Academia de Belles Arts de Sant Jordi, IX.
